- JOAN FONTCUBERTA
- Diàleg 4, La omnipresència de la imatge | 16.04.08 | 21.21
La ceguesa més absoluta
Com el mateix Radu, un dels nostres interlocutors que s’identifica com a Juan ens va enviar un post el 25 de març on esmentava la famosa sentència de Moholy-Nagy de que els analfabets del futur seran aquells que desconeguin la fotografia. Juan citava també la “societat líquida” de Bauman, la “societat del risc” d’Ulrich Beck, la societat del “nou capitalisme” de Richard Sennett, la “societat kleenex” de Lipovetsky, el “món digital” de Negroponte, la “societat-xarxa” de Manuel Castells… Es podria afegir també el “capitalisme de ficció” preconitzat per Vicente Verdú, on les imatges, en tant que generadores de ficció, són els bens més preuats. Sobre aquest esquema jo diria que el primer pas per una didàctica de la fotografia va ser ensenyar a “escriure-la”; el segon pas seria ensenyar a “llegir-la”. Encara no s’ha acabat aquesta fase, és a dir, ens trobem en el futur ple d’illetrats preconitzat per Moholy-Nagy però amb l’agreujant d’una nova circumstància: avui el que dóna sentit a les imatges és la seva proliferació i circulació, o sigui, justament el nou escenari de la comunicació que estem debaten aquí. Ja no n’hi ha prou en saber descodificar les fotografies segons paràmetres històrics, estètics, semiòtics i, fins i tot, ideològics: avui prevalen els usos econòmics i polítics de la imatge.
En el moment de redactar aquestes línies estic travessant el desert de Sonora a Arizona. Per desgràcia no és un viatge de plaer sinó professional, motivat per una sèrie d’activitats a universitats de Phoenix i Tucson, que inclouen trobades amb estudiants dels programes de graduació de fotografia. Per cert que mentre faig la travessa entre les dues ciutats gaudeixo d’uns paisatges de ressonàncies icòniques i em passen pel cap tant els déjà-vus de moltes seqüències de westerns clàssics com molts dels fotògrafs que, com Timothy O’Sullivan, van explorar l’oest nord-americà. Revisc doncs en pròpia pell el fenomen contemporani de la imatge precedint a l’experiència, il·lustrant el que ja hem parlat aquí. Doncs bé, vaig conèixer estudiants espavilats, amb professors competents i instal·lacions envejables, que podien presumir de treballs realitzats amb una impecable factura tècnica i plàstica, alguns fins i tot resultaven conceptualment potents, sovint amb tímides justificacions programàtiques o ètiques; però per regla general eren incapaços d’explicar perquè feien aquelles imatges, quins efectes esperaven provocar, quines estratègies de difusió havien concebut… Senzillament feien imatges i punt. La creativitat i l’esforç intel·lectual es concentraven en les imatges però en imatges completament aïllades del món i dels seus entrejocs, com si les imatges no haguessin de tenir vida pròpia més enllà de l’escola d’art, o dit d’una manera més dolorosa, com si les imatges estiguessin destinades a ser mers exercicis d’estil. Però estil de què? Doncs de la ceguesa més absoluta. Perquè tal com estem insistint, avui el rerefons important de la creació passa per incidir en els problemes de la circulació, en el trajecte que s’estableix entre autor i públic, en uns contextos, repeteixo, econòmics i polítics on autor i públic queden reduïts a mers comparses. Si els estudiants, o sigui, els futurs professionals de la imatge, negligeixen aquest factor, estem perduts. Compte: sense que això impliqui descartar les accions que calgui establir envers el públic en general.
Em congratulo, però, que desprès dels diagnòstics arribin propostes d’acció com les de Christian. La frase de Moholy-Nagy caldria ampliar-la dient que els analfabets del futur seran aquells que quedin al marge dels ordinadors i d’Internet. Quan parlo del trajecte entre productors i consumidors, ordinadors i Internet constitueixen el rovell de l’ou de qualsevol opció que dins d’un cert marge de llibertat i d’operativitat pretengui conscienciació i reaccions col·lectives. Mes enllà de les actituds i les intencions, ordinadors i Internet conformen les principals eines per respondre a l’establishment polític i mediàtic. Cal fer un esforç, doncs, per aprendre a utilitzar-les amb diligencia.



